Preguntes freqüents

Per accedir a volums i fitxers allotjats en un servidor de fitxers, cal utilitzar un dels diversos protocols de sistema de fitxers distribuïts disponibles. A partir del 2018, els protocols més comuns són SMB/CIFS (per defecte per a Windows i macOS 10.9 o posterior), AFP (per defecte per a macOS anterior a 10.9), NFS (per defecte per a Linux i la majoria de sistemes operatius UNIX), WebDAV (basat en HTTP, neutral pel que fa al proveïdor). Tots aquests protocols, excepte WebDAV, es van dissenyar originalment per accedir a fitxers allotjats en un servidor de fitxers ubicat a la mateixa xarxa que el client que hi accedeix. Això sovint pot provocar problemes quan s'utilitzen aquests protocols a través d'una connexió VPN. A una connexió VPN normalment s'executa per Internet i Internet té característiques de xarxa força diferents de les d'una xarxa empresarial o domèstica. Les xarxes locals solen oferir un gran volum de banda ampla simètrica (puja igual a descàrrega), una latència molt baixa i estable, poques pèrdues de paquets, gairebé sense corrupció de dades i una mida màxima de transmissió unitària (MTU) força alta i sempre constant. En canvi, les connexions a Internet ofereixen menys amplada de banda, normalment asimètrica (molt més descàrrega que pujada) i Internet té una latència força alta i molt fluctuant, normalment almenys algunes pèrdues de paquets, la corrupció de dades també pot passar i la mida màxima de transmissió unitària pot ser molt menor i està subjecta a canvis en qualsevol moment fins i tot durant una transmissió activa. Alguns dels protocols anteriors poden fer front millor a aquestes condicions que altres. Problemes que cal esperar: la visualització de directoris és lenta o molt lenta (a causa de l'alta latència), copiar un fitxer des del remot és lent (limitat per la pujada de l'altra part), copiar un fitxer al remot és lent (limitat per la pujada del costat local), obrir directament un fitxer directament és encara més lent (a causa de la banda ampla limitada, però també la latència i les dimensions petites dels paquets poden tenir un paper) i l'accés als fitxers pot fallar fins i tot (a causa de la pèrdua de paquets o la corrupció de dades). Tingueu en compte que cap d'aquest és culpa del VPN, ja que fins i tot executant aquests protocols a través de la mateixa línia d'Internet sense cap VPN, els resultats només serien lleugerament millors o gens millors. Mala sort hi ha poc que es pugui fer sobre aquests problemes. No hi ha res que els usuaris puguin fer per millorar la latència. Augmentar l'amplada de banda d'upload sempre ajudarà si existeix aquesta opció, ja que si l'amplada de banda és el problema, gairebé sempre es tracta de l'amplada de banda d'upload i no de descàrrega. Canviar el protocol pot ajudar, ja que especialment SMB/CIFS no funciona molt bé a través de les línies d'Internet amb una latència més gran i si ha de recórrer a una versió de protocol més antiga (una anterior a SMB 3.0), els resultats seran catastròfics (fins i tot deixant de funcionar completament). Un problema és que Windows només admet SMB i WebDAV de forma nativa, mentre que macOS admet tots els protocols anteriors de forma nativa, per la qual cosa cal recórrer a productes de tercers per ensenyar a Windows protocols alternatius. En cas d'emergència, es pot provar d'utilitzar WebDAV, però WebDAV té un rendiment molt deficient fins i tot quan s'utilitza en xarxes locals. Els dispositius NAS dedicats normalment admeten NFS quan està habilitat, cosa que podria donar un millor rendiment que SMB.